Canvis al Codi de Consum de Catalunya amb trascendència per al sector assegurador

Canvis al Codi de Consum de Catalunya amb trascendència per al sector assegurador

El proper 31 de març de 2015 entrarà en vigor una recent modificació del Codi de Consum de Catalunya, que afecta en part a la mediació d’assegurances. Només té efectes sobre les relacions entre les entitats financeres i els consumidors finals, no entre els bancs i d’altres empreses, per la qual cosa l’impacte a la mediació és parcial.

L’ACCA ha estat negociant des de fa gairebé dos anys amb diferents grups parlamentaris al Parlament de Catalunya per tal d’introduir esmenes al text de la llei, amb la finalitat de protegir més el consumidor davant els abusos de posició de domini d’algunes entitats financeres a l’hora de contractar assegurances amb ocasió de la concessió d’un préstec o crèdit.

Finalment el Parlament ha acceptat i inclòs al Codi de Consum algunes de les nostres propostes, tot i que de vegades amb matisos que fan que perdin una mica la seva força.

El “nou” Codi de Consum introdueix la figura de les pràctiques de vendes vinculades i vendes combinades, en la línia d’allò que preveu la futura Directiva europea de Distribució d’Assegurances (IDD):

a) Venda vinculada: quan el banc ofereix un paquet de crèdit o préstec més altres serveis, però el crèdit no el ven sense aquests serveis accessoris.

b) Venda combinada: quan el crèdit sí que es pot vendre separat dels serveis accessoris, encara que sigui en condicions diferents.

Totes dues practiques queden autoritzades pel Codi de Consum, al igual que farà la futura Directiva; la venda combinada, en tots els casos, i la venda vinculada només quan l’entitat financera pugui demostrar que la vinculació té beneficis per al consumidor “tenint en compte la disponibilitat i els preus dels productes semblants oferts al mercat”. Aquesta redacció ha estat fortament lluitada per l’ACCA amb els grups parlamentaris, donat que la seva imprecisió pot ser a la pràctica una porta oberta a que els bancs continuïn fent les pressions que vulguin als consumidors que necessiten un crèdit. Però no ha estat possible, els partits no han volgut fer de Catalunya un territori innovador en aquest sentit i han optat per l’opció conservadora. No veiem gens clar com s’ha de demostrar que beneficia al consumidor que l’obliguin a contractar una assegurança determinada, ni com pot demostrar aquest que no el beneficia allò que el banc li ofereix.

El Codi estableix una sèrie d’obligacions d’informació per al banc prestamista. Entre totes elles, s’ha afegit que en tot cas l’entitat financera ha d’informar de quins dels productes accessoris són voluntaris i quins són obligatoris per al consumidor, així com el cost i la TAE del crèdit sense els productes accessoris. Aquesta va ser una petició de l’ACCA per tal de permetre la intercomparabilitat de les ofertes dels bancs, de manera que el mediador pugui demostrar al client que l’assegurança oferta pel banc, al seu cas, li surt més cara que la oferta del corredor, per exemple. Sense això, sovint el preu de l’assegurança quedava amagat dins la quota del crèdit i per tant el consumidor no sabia realment si estava pagant molt cara l’assegurança o no.

També respecte els serveis accessoris que ofereixi el banc, aquest ha d’indicar clarament i per escrit al client la possibilitat que té el consumidor de contractar els esmentats serveis (com ara les assegurances) amb un proveïdor diferent a l’entitat financera.

S’afegeix també al Codi de Consum expressament la menció de què el banc està obligat a acceptar les pòlisses d’assegurances amb garanties equivalents subscrites directament per la persona consumidora de proveïdors diferents de l’entitat financera. L’ACCA va intentar que la redacció fos més precisa i no parlés de proveïdors “diferents de l’entitat financera” sinó de “l’entitat financera i qualsevol altre societat del seu grup mercantil”, donat que els operadors de bancassegurances són persones jurídiques diferents de les entitats financeres i per tant aquesta redacció perd el seu sentit. Novament lamentem que les lleis es facin per part o amb criteris només polítics i no es tingui en compte la bona praxis jurídica ni els possibles conflictes i litigis que s’en puguin derivar al futur.

Finalment, l’ACCA va aconseguir que el Codi de Consum inclogui una sanció expressa per aquelles entitats financeres que imposin al consumidor la contractació d’una pòlissa d’assegurança amb una empresa determinada. Tot i que la multa en aquest cas podria quedar reduïda a menys de 10.000 euros si no es considerés greu en funció del cas concret, i per tant l’impacte per l’entitat financera no és gens important.

En conclusió: s’han fet avenços en la protecció contra els abusos de la banca a la distribució d’assegurances, i ens felicitem com a Associació per alguns d’aquests canvis, tot i que el Codi de Consum es queda encara curt respecte les nostres reivindicacions en favor dels mediadors i dels propis consumidors. Aquests romandran en mans de l’oligopoli bancari si tenen la mala sort de necessitar finançament bancari a Catalunya.

Des de l’ACCA i amb el vostre suport continuarem com sempre lluitant en favor dels mediadors catalans fins aconseguir l’equilibri a la competència al mercat assegurador entre els diferents operadors.